Jo vaig nàixer a
Sagunt i vaig passar la meua infància, fins als deu anys, en un pis menut del
carrer Roma. Era molt assolellat a l’hivern però molt calorós a l’estiu. Al
menjador hi havia tres finestrals i una finestra més xicoteta que donava als
quatre cantons d’una de les avingudes més importants del poble.
En eixe encreuament
plantaven una falla molt gran i la meua germana xicoteta i jo ens passàvem
hores mirant-la, des de la “plantà” fins a la “cremà”, pujades en un tamboret
de plàstic per poder veure-la millor. Quan escoltàvem les xarangues corríem al
tamboret per veure passar els fallers, i un mes abans ja havíem vist la
cavalcada des de la mateixa finestreta perquè les comissions falleres
s’organitzaven sempre al meu carrer.
També s’escoltaven
molt sovint les sirenes de la policia, ja que en un dels cantons es trobaven
els jutjats.
Als nou anys vaig
començar a anar a soles a les botigues que hi havia pel barri per fer els
encàrrecs de ma mare. Era tota una aventura creuar l’avinguda. Guarde molt bons
records d’eixos anys. Més tard ens traslladàrem dos carrers més amunt i jo
seguisc anant a les mateixes botigues que encara queden de la meua infància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario