Els records de la
meua infantesa van transcórrer en el carrer Alacant privat. Era un carrer nou,
on tots els xiquets jugàvem a futbol i a molts altres jocs, totes les vesprades
després d’eixir d’escola jugàvem fins a l’hora de sopar. Quins bons records i quina
època tan feliç!, quan l’única obligació era anar al col·legi i després d’eixir
d’escola gaudir amb els amics.
Totes les nits
d’estiu els veïns eixien al carrer, cadascú amb la seua cadira a prendre la
fresca. Es parlava de qualsevol cosa i les conversacions eren molt variades, es
formaven grups de vuit o deu persones des de iaios fins a néts.
Solament em queda
la nostàlgia d’aquells temps passats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario