QUAN JO ERA XIQUETA

En primer lloc m’agradaria aclarir que m’he criat en el casc antic de Sagunt tenint, com a conseqüència, el calvari, el teatre romà, el castell i tots els carrerons estrets com a principal escenari de jocs.

Volia explicar-vos una vesprada de diversió. Imagineu més de deu xiquets i xiquetes, tots veïns del barri, i el meu germà, en estos llocs emblemàtics.

Pel que fa al començament dels jocs, el primer era fer dos bàndols jugant-s’ho a “pedra, paper o tisora”. Una vegada fets els grups, passàvem a inspeccionar el terreny per a decidir quin seria el més adequat per a jugar. A continuació decidíem a què anàvem a jugar (a guerres, a pares i mares, ...) per votació individual.

En acabant es procedia a ocupar la nostra “cabanya”, feta de fustes i cartons, i començava el verdader joc.

D’una banda, si havia eixit per votació que el joc que tocava era “les guerres”, cada grup ocupava una “cabanya” secreta i anàvem inspeccionant els voltants fins “matar” l’enemic.

D’altra banda, si tocava jugar a pares i mares les “cabanyes” estaven quasi juntes i ens demanàvem pa, sucre, ...; anàvem a fer la compra i agafàvem pedres (que eren ous), terra (que era sucre), fulles (que eren lletuga), etc.

Ens ho passàvem d’allò més bé i quan arribava l’hora d’anar-se’n cap a casa ja estàvem desitjant que arribara la vesprada següent.