FERMÍN RUSTARAZO. CENTRE D'ENSENYAMENT MITJÀ

M'ha costat decidir-me pel lloc sobre el qual escriure i al final he decidit que siga per un dels que més ha contribuït a la meua formació com a persona i que va donar un canvi en la meua forma de vida. Aquest lloc es deia CENTRE D'ENSENYAMENT MITJÀ. Estava situat en l'edifici que actualment  és la Tinença d'Alcaldia.

Corria l'any 1960 i jo estava en l'escola de Begoña. En aquell temps era freqüent que alguns dels mestres castigaren o agrediren físicament els alumnes, amb el permís de les autoritats i dels propis pares. Jo li vaig prendre por a un d'ells, que injustament es va fixar en mi, i per açò vaig estudiar la manera d'eixir d'allí. Em vaig presentar per lliure a l'examen d'ingrés de batxiller i després d'aprovar demaní el pas del col·legi de Begoña al Centre d'Ensenyament Mitjà, per  fer el batxillerat.

 Allí la meua vida va canviar en molts aspectes, valga com a exemple que per primera vegada anàvem junts en la mateixa classe xics i xiques (cada sexe separat per files o columnes diferents).  Una altra cosa més nova va ser la necessitat d'estudiar cada dia pel tipus de control que existia. Açò estava motivat perquè ens examinàvem per lliure a Requena, el mateix dia de tota la matèria i de totes les assignatures. T'ho jugaves tot en aqueix dia.

Recorde a alguns professors: D. Rafael Almenar, D. Emílio Cerdán, D. Sixto López, D. Enrique Corresa, D. Celestino, D. Hermógenes i prec em disculpen els que no recorde ara, després de 55 anys. 

Recorde amb molta alegria quan en els esbarjos eixíem al "corralón", que estava físicament darrere de l'actual edifici de la Policia Nacional. Allí jugàvem partit rere  partit de futbol. També en el carrer, enfront de l'estadi del Fornàs, ja que no passaven cotxes, només alguna bicicleta i poques.

Vaig aprendre a compaginar el treball escolar i el de casa, ja que  la nostra situació econòmica ens obligava a tenir molts animals per a vendre i ajudar el pare, que treballava moltes hores perquè res faltara a casa ni als seus fills, per això ens va donar estudis a tots. Sempre deia: “no us deixaré diners però us deixaré una cosa millor, educació i cultura”. Ara veig que encara que mig analfabet, era un home savi.

Tinc moltes anècdotes a explicar, però preferisc recordar el lloc on vaig començar els meus estudis i a partir dels quals  vaig iniciar una nova vida amb objectius clars. Sobre totes les persones que em van ajudar em veig obligat a recordar a D. Enrique Corresa, que no solament va ser un gran professor de matemàtiques, també va ser una gran persona que em va ensenyar a raonar i valorar les coses (com un pare).

Fermín Rustarazo Pinilla. Curs Elemental de valencià